La veritat de l'anonimat

Quan estem sols, amparats per la foscor, és llavors quan trobem la nostra pròpia veu. Quan no ens fa por obrir la ment i dir exactament el que pensem. Pensant és com un es troba a un mateix, tot el que no es diu en veu alta és el que forma part del més secret de nosaltres. Tots aquells pensaments que donen voltes pel cap sense trobar la sortida, són el que secretament sóm realment. Per aquest motiu aquest Blog serà anònim, per trobar la veritat en les meves paraules i per no sentir la necessitat de suavitzar-les, per ser jo mateixa sense por. Perquè ningú sap qui sóc, però aquesta sóc jo.